24 de March del 2017

La mestressa del Call

En una de les sales interiors dels "forats dels moros" -Canalda- on no arriba l'enrenou dels homes i ben difícil la flama de la llum de teia que us il·lumina el pas, guanyat l'estret corredor entreu en una ampla sala i als pocs passos ¿veieu una palanca estreta que mena a noves estances i salva un estany d'aigua verd-fosc-glauc-negre? I damunt la palanca dreta, immòbil la mestressa del Call, encantada? petrificada? convertida en estalactita? La gent pregunta esbalaïda el perquè del càstig. Uns afirmen que rompé la paraula de casori amb el R. de Canalda, i perdé les joies; se les quedà? Altres diuen que era plenament innocent, era sols una confident d'una dona de fum i aigua, que irada pel futur casori l'emmenà als seus covals; altres asseguren que sempre havia esta dona de fum i aigua, que captivà l'hereu del Call per la seva boniquesa i, tipa del tragí casolà, abandonà el marit i els fills; desitjà tornar al coval amb les seves companyes, però la castiguen a restar palplantada sobre la palanca i no entrarà mai més al coval màgic, ni correrà per la Ribera Salada fins que algú la desencanti. Ho han intentat, però la flama de les teies s'apaga sempre; caminar sobre l'estreta palanca espaordeix els més atrevits, i encara la remor fina talment un xiulet suau, un soroll com la pronúncia d'una ssssss llarguíssima, embasardeix tothom i la gent esguarda compassiva la imatge dempeus, sobre la fatídica palanca...